Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  discreció
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISCRECIÓ f.: cast. discreción.
|| 1. Facultat de discernir el bé del mal, el que convé del que no convé. El pare volch saber de son fill si hauia discreció per la qual fos en disposició de hauer sauiesa, Llull Felix, pt. i, c. 4. Si los elements, que no han discreció ne rahó, deuen seguir la intenció per què són, quant més hom, qui ha discreció e rahó, Llull Gentil 366. No és negun qui haja discreció e seny que dubte en aquestes coses, Genebreda Cons. 164. Lo discernir que l'enteniment pràtich fa en las cosas és pròpiament discreció, Egidi Romà, ll. i, Edat de discreció: l'edat en què l'home és capaç de distingir el bé del mal moral. E que com cascú de aquells serà de edat de discreció, que per vosaltres sien induïts e consellats a fermar matremoni, Villena Vita Chr., c. 58.—a) A la discreció d'algú: a l'arbitri, al parer i voluntat lliure de qualcú. Donaren poder... a aquels meseys arbitres, que ells les dites costumes poguessen nouellament adobar... segons que a la lur discreció serà vist que sie feedor, Cost. Tort., proemi. La cuyna sia segons lo temps cols o naps o spinachs o carabasses, a discreció del ministre del hospital, doc. segle XIV (Boll. Lul. x, 368). Dexant-ho tot a sa bona discreció, doc. a. 1573 (Segura HSC 210). Axò se deixa a vostra discreció, Lacavalleria Gazoph. Retre's o rendir-se a discreció: retre's a l'enemic sense condicions. Ells temian de esser mal tractats, si se rendian a discreció, Lacavalleria Gazoph.—b) La vostra discreció: (ant.) títol que es donava a certes persones constituïdes en autoritat, i que corresponia a l'adjectiu discret usat també com a tractament de les mateixes persones. A la vostra discreció fem saber..., doc. a. 1340 (Capmany Mem. ii, 111). Per amor d'assò a la vostra molt gran discreció..., Codi Çagarriga 171. Senyor meu Adam, ¿ignora la discreció vostra com aprés lo vostre peccat...?, Villena Vita Chr., c. 11.
|| 2. Qualitat de discret; reserva en les accions i en les paraules del qui no fa més que allò que convé fer ni diu sinó allò que convé dir. Deya lo gloriós sanct Pau: que sia rahonable lo seruici, fent aquell ab discreció, Eximenis Scala. Esperiència manifesta mostra a les persones qui tenen bona discreció que deuen usar més del seny que de la voluntat, Tirant, c. 200.
    Fon.:
diskɾəsió (Barc., Palma); diskɾesió (Val.). En la pronúncia més vulgar mallorquina és freqüent la forma incorrecta discrecció [diskɾəʦió].
    Etim.:
pres del llatí discretiōne, mat. sign. || 1.