DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISCRET, -ETA adj.: cast. discreto.
I. Compost de parts separades; discontinu. Quantitat discreta: la que té les seves unitats físicament separades, com és ara, un munt de blat. Lo nombre... que's diu quantitat discreta, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 8. Troba dos nombres discrets e quadrats que aiustats facen nombre quadrat, Ventayol Pract. Merc.
II. || 1. Que té la facultat de distingir el bé del mal, allò que convé del que no convé; retingut en paraules i accions, que no fa ni diu més que allò que convé fer o dir. Era bon hom e lleyal e savi e discret, Muntaner Cròn., c. 89. Hòmens folls són contraris als savis e als discrets, Genebreda Cons. 28. Penssau, al discret, de ferlo badoch, Proc. olives 527. Les viudes m'agraden..., puix són amoroses, honestes, discretes, Viudes donz. 491.
|| 2. Títol que es dava antigament als qui tenien certes professions liberals, com metges, notaris, als mercaders i a certes autoritats secundàries. Als honrats, savis e discrets los mercaders, doc. a. 1320 (Capmany Mem. ii, 83). En poder del discret N'Andreu de Plandolit, notari de Mallorques, doc. a. 1387 (Boll. Lul. viii, 432). Closa e sagellada per mà del discret en Guillem Donadeu notari públich, doc. a. 1403 (arx. mun. de Barc.). Lex al discret lo rector de la iglésia de Santa Eulàlia, doc. a. 1475 (Boll. Lul. vii, 201). Informat axí per los discrets jurats de la villa de Sóller, doc. a. 1449 (Hist. Sóller, i, 330).
|| 3. En certes comunitats religioses, frare que assisteix al Superior com a conseller o assessor en les qüestions importants. Fos fet capítol general on venguessen los arquebisbes ab dos discrets per los bisbes de son arquebisbat, Llull Blanq. 89, 2. Per los gastos del Capítol del P. Prior y son discret, doc. a. 1620 (arx. Cúria Fumada de Vic). També es dóna el nom de discretes a les dones o noies que acompanyen la priora de certes confraries, per exemple la de la Mare de Déu dels Dolors a Bellpuig: Van a combregar... la priora i les discretes, que aquest nom es dóna a les acompanyantes..., abans que les demés dones, Serra Calend. folkl. 93.
|| 4. Que inclou o denota discreció. Per discreta penitència han obtesa la glòria, Tirant, c. 341. Un quern he legit de cobles discretes, Proc. olives 1705. Confià Xantus en les discretes paraules de Isop, Isop Faules 17. En la soletat d'aquest hortet... discret, arracerat y tranquil, Rosselló Many. 127.
    Refr.—a) «En boca del discret, lo públic és secret».—b) «No descobris ton secret a ningú, i seràs discret».
    Fon.: diskɾét (Barc., Val., Palma).
    Intens.: discretet, -eta; discretíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí discrētu, mat. sign.