DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISCURS (ant. discors). m.: cast. discurso.
|| 1. Acte de discórrer, de circular o transitar per un lloc. «No beguis llet, que fa massa poc temps que n'has presa, i encara no ha fet es seu discurs!» (Mall.). Se podrà conduhir algun regadiu en lo prat per regar-lo... y aprés que la terra se la haurà beguda, tapar lo discurs de la aygua, Agustí Secr. 87. Los primers pastors de Egipte... viuian baix de la campanya, obseruant ab llurs comoditats lo discurs de les esteles y disposició del temps, Agustí Secr. 172.
|| 2. Transcurs de temps. Com per discurs de tant de temps, doc. a. 1402 (BSAL, viii, 78). Aquells sartres qui abans de la present ordinació han acostumat de usar com a maestres..., com llur antiga pràctica e lonch discors de temps los haie ja per examinats e aprovats, doc. a. 1418 (Col. Bof. xli, 309). Lo comte... recullí's en una nau, e nauegant ab pròsper vent, per son discurs de temps ell arribà en Alexandria, Tirant, c. 4. Per discurs de temps tornen blanques, Dieç Menesc. i, 5 vo. «Quantes vegades al discurs del dia voltarà el poble eixe xic?» (Benassal). Tenir molt discurs: (ant.) tenir molt de temps, disposar de molt de temps. Consuma's lo vell que viu trista vida, | ... | consuma's lo joue, mas té més discurs, | y a tot sens vergonya lo temps lo conuida, Proc. olives 1895.
|| 3. Ús de la raó; raonament ordenat. Mancarà la sciència aquistada al manco quant al saber del món, al qual no serà per discurs de rahó com ara, Entrev. Eyv. 28.
|| 4. Sèrie ordenada de paraules i frases amb què parlam. Les parts del discurs: les parts de l'oració.
|| 5. Parlament ordenat i prou extens sobre una matèria. Pronunciar un discurs, fer un discurs: parlar ordenadament i amb certa extensió sobre un assumpte. Jo he refutat altament y a propòsit lo discurs va de aqueix declamador importú, Lacavalleria Gazoph. Amolla discursos difusos, Aguiló Poes. 155.
    Refr.
—«La persona que molt riu, no té lo discurs molt viu».
    Fon.: diskúɾs (Barc., Val., Palma).
    Intens.:—a) Augm. i d'elogi: discursàs.—b) Dim.: discurset.—c) Dim. i pejor.: discursetxo, discursel·lo, discurseu.—d) Augm. que pot esser d'elogi i pejor.: discursarro.—e) Augm. i pejor.: discursot.
    Etim.: pres del llatí discŭrsu, mat. sign.