Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  disfressar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISFRESSAR o DESFRESSAR v. tr.: cast. disfrazar.
|| 1. Vestir o cobrir de manera diferent de l'ordinària, per evitar ser conegut. Desfreçà's molt bé en manera que negú no la poguera conèxer, Tirant, c. 335. O clement Déu..., sou del cel deuallat desfreçant-uos ab la vestidura humana que no sou per negú conegut, Villena Vita Chr., c. 94. Bisbe sabé-u; | manà al Vicari | ab son notari | se desfreçassen | e que hi anassen | a la vesprada, Spill 3697. Que no sie persona alguna... qui gos... desfreçar-se ni anar desfresats del toch de la oració en lla, doc. a. 1566 (arx. mun. d'Igualada). Tot consistia en quatre gats y un boy que's desfressavan de moro, Ignor. 34.
|| 2. Donar aspecte o manera d'esser diferent del normal, dissimulant l'aspecte, so, manera normal. Per no esser conegut e que se n'anàs se'n desfreçà la veu, Tirant, c. 219. Ja desfresar ne contrafer | esguart ni gest ni fesomia | pus no sabia, Martí Garcia (Cançon. Univ. 222). Venir com l'ohen, | tot ho desfrecen, | casa redrecen, | fan osca al fus, Spill 557. Disfressar la lletra: desfigurar-la, escriure amb forma de lletra diferent de la normal o acostumada.
|| 3. fig. Fingir; dissimular; fer semblar diferent de la realitat. Los dos sarrahins anaren-se ab ells ab deu catius sarrahins que hagueren comprats per desfraçar que eren d'aquelles encontrades, Muntaner Cròn., c. 44. E girant l'esquena no volgué pus escoltar... per desfreçar la cosa, com vench via del dinar, manà a Curial que's metés a la taula, e axí'l feu dinar ab ell, Curial, i, 12. Tes passions | e illusions | axí revesses | quant pots desfresses | e les amagues, Spill 12253. No me desfresseu res, digau la veritat, Lacavalleria Gazoph. Semblava estrany que sos recursos artístics disfressessin tan a pleret el greu estat de son ànim, Pons Com an., 35. Amb la sinceritat dels homes rectes | sovint la malvolença es disfressà, Alcover Poem. Bíbl. 84.
    Fon.:
disfɾəsá (Barc.); disfɾasáɾ (Val.); disfləsá (Empordà); dəsfɾəsá (Mall., Menorca); dəsfləsá (Llucmajor, Porreres).
    Etim.:
derivat del llatí farsus, ‘embotit’, per l'embotiment de palla amb què es fabriquen els ninots o bujots per imitar la figura humana.