Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  disgustar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISGUSTAR (ant. desgustar). v. tr.
|| 1. Llevar o minvar el gust; fer menys saborós el menjar; cast. desabrir, desazonar. «Aquest guisat ara està bé; si hi afegies aigua, el disgustaries» (Fabra Dicc.).
|| 2. Llevar a algú el gust o plaer d'una cosa. a) refl. Perdre el gust o plaer que es trobava en una cosa. Aquest minyó se desgustarà de estudiar si vós lo tractau de aqueix modo, Lacavalleria Gazoph.
|| 3. Causar disgust; donar un fort desplaer; cast. disgustar. Va veure y sentir coses que el disgustaren molt, Ignor. 38. No li havia dit res per no disgustar-lo, Ignor. 58. a) refl. Sofrir un gran desplaer per un esdeveniment o per la conducta d'algú; cast. disgustarse. Jo no me desgusto encara que jo tinga repulsa del que demano, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
dizɣustá (Barc., Palma); dizɣustáɾ (Val.).
    Etim.:
derivat de gust i compost amb el prefix privatiu dis-.