DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISJUNT, -UNTA adj.
Format de parts separades; desunit, separat; cast. desunido. Una creu en lo mig del reraltar e dos tests disjuncts sotils de cascuna part, Ordin. Palat. 243. No s'esmenava culpa, per pregar, | perque lo prech de Déu era disjunt, Febrer Purg. vi, 42. Aquesta llum no puc sentir disjunta, Sagarra Equador 143.
    Fon.: dizʒúnt (Barc.); disʧúnt (Val.); diʤúnt (Palma).
    Etim.: pres del llatí disjŭnctu, mat. sign.