DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISPLICENT adj.
Mancat de plaer; que no troba gust en el que fa, en el que li donen, en el que ocorre, etc.; cast. displicente. Amb tan significatiu com displicent esparpall, Pons Com an., 27. Assegut amb aire displicent a una butaca, Puig Servitud 51.
    Fon.: displisén (Barc.); displisént (Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí displicĕnte, ‘desagradat’.