Diccionari Catalŗ-Valenciŗ-BalearB
Cerca inici
endarrereendavantcerca
Introducciů al DiccionariBibliografiaExplicaciů de les Abreviatures
veure displicent
DIEC2DDLCCTILCBDLEXSinÚnimsCITTERMCAT

DISPLICENT adj.
Mancat de plaer; que no troba gust en el que fa, en el que li donen, en el que ocorre, etc.; cast. displicente. Amb tan significatiu com displicent esparpall, Pons Com an., 27. Assegut amb aire displicent a una butaca, Puig Servitud 51.
††††Fon.:
displisťn (Barc.); displisťnt (Val., Palma).
††††Etim.:
pres del llatŪ displicĕnte, ‘desagradat’.