Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  disputar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISPUTAR (ant. desputar). v.: cast. disputar.
|| 1. Discutir dues o més personès sobre un punt de ciència, i especialment de teologia, filosofia, moral. a) intr. Vench lo philosoph al sant hom dementre que'l juheu disputaua ab ell, Llull Felix, pt. i, c. 4. Disputant per aytal ordonament proua lo chrestià esser sa lig en veritat, Llull Felix, pt. viii, c. 36. Mentre los metges disputen lo malalt se mor, doc. a. 1374 (Boll. Lul. vii, 49). Lo dit Scipió... per tres jorns abans que morís, disputà molt sobre'l bon regiment de la cosa pública, Metge Somni i. Tu sabs bé quantes vegades ne parlist e'n disputist estretament ab mi mentre vivia, Metge Somni ii. Los artistes en ninguna manera disputen en vulgar, Ordin. Univ. 1596, 9. S'homo may ha de disputar de lo que no sab ni entén, Ignor. 39.—b) refl. Los hòmens cathòlics se disputen ab ells demostrants vers significats, Llull Cont. 236, 12. Denant un pagà se disputauen un christià e un juheu e un sarrahí, de la encarnació del fill de Déu, Llull Felix, pt. i, c. 7.—c) tr. Que façau aiustar lo meu consell real, e que's dispute aquesta causa, Villena Vita Chr., c. 14. Ni questió tan desegual viu disputar, Somni J. Joan 423. Puix fon del tot la causa disputada, ibid. 2429. Parria-us bo que'ns asseguéssem sots aquests arbres..., e que desputàssem ço que crehem, Llull Gentil 12.
|| 2. intr. Tenir una discussió viva (sobre qualsevol classe de cosa). Donchs més val creure | que disputar | ni altercar, Spill 14677. Jo y sa meva estàvam ara disputant per una cosa que fa ganes de riure, Roq. 33. Perque's practiqui a disputar ab los carreters, Vilanova Obres, xi, 146.
|| 3. tr. Fer objecte de lluita una cosa; lluitar per posseir-la. Ella disputava la boniquesa a Venus, Lacavalleria Gazoph. Ell me disputa lo meu dret, ibid. Los qui defensan una fortalesa, disputan lo terreno de peu en peu, ibid. Enjamay disputeu-vos, germans, vostra corona, Llorente Versos, i, 39. A vagabunds que el cau disputen a les feres, Alcover Poem. Bíbl. 53.
    Fon.:
disputá (Barc., Palma); disputáɾ (Val.).
    Etim.:
pres del llatí dispūtare, mat. sign.