DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISSENSIÓ f.
Diversitat d'opinió o de voler entre algunes o moltes persones; discòrdia que neix de la diversitat de parers o de volers; cast. disensión. Per ço que'ls cardenals no hajen per occasió de major poder disenció [sic] ni ergull la un contra l'altre, Llull Blanq. 79, 8. Moltes et diverses vegades haia mès et meta dissenció, divisió et males volentats, doc. a. 1387 (Col. Bof. xl, 321). No's deuen seguir dissensions ni malvolenses, doc. a. 1405 (Col. Bof. xli). En lo regne o en la ciutat ha dissenció, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 3. Per alguna dissenció lo comte se desgracià ab lo rey, Tomic Hist. 34. Tota ombra de dissensió és esvaïda, Ors Gualba 41.
    Fon.: disənsió (Barc., Palma); disensió (Val.).
    Var. ort. ant.: dissenció (documentada en el cos d'aquest article); discensió (doc. a. 1390, Col. Bof. viii, 414); dissentio (Ordin. Univ. 1596, fol 58).
    Etim.: pres del llatí dissensiōne, mat. sign.