DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDISSENTIMENT m.
Acte i efecte de díssentir; cast. disentimiento. No obstant lo dit dissentiment e protestatió los dits consellers de Barcelona proceiren en ordenar la dita sepultura, Carbonell Ex. Joan II, c. 49. Tots els pobles qui parlen català, qualsevols sien els dissentiments que entre ells existesquen, se poden entendre y estar d'acort, Obrador Arq. lit. 65.
Fon.: disəntimén (Barc.); disentimént (Val.); disəntimént (Palma).
Var. ort. ant. (incorrecta): discentiment (Rúbr. Bruniquer, i, 91).