DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISSENTIMENT m.
Acte i efecte de díssentir; cast. disentimiento. No obstant lo dit dissentiment e protestatió los dits consellers de Barcelona proceiren en ordenar la dita sepultura, Carbonell Ex. Joan II, c. 49. Tots els pobles qui parlen català, qualsevols sien els dissentiments que entre ells existesquen, se poden entendre y estar d'acort, Obrador Arq. lit. 65.
    Fon.: disəntimén (Barc.); disentimént (Val.); disəntimént (Palma).
    Var. ort. ant. (incorrecta): discentiment (Rúbr. Bruniquer, i, 91).