Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dissentir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISSENTIR v. intr.
Estar en disconformitat de sentiment, d'opinió o de voluntat amb altri; cast. disentir. Protesta e diu que no hi consent, ans hi dissent, doc. a. 1398 (Miret Templers 458). Senyor, dissentiu a tan fals iuhí, Passi cobles 78. Vull desamor, mas ells no m'o comporten; | a mon voler los appetits dissenten, Auzias March, cxv. Ab que lo nostre vot y parer en ninguna cosa dissenta de vós y de vostra santíssima voluntat, doc. a. 1616 (Boll. Lul. ii, 256).
    Fon.:
disəntí (Barc., Palma); disentíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model sentir.
    Var. ort.
ant. (incorrecta): discentir (Rúbr. Bruniquer, i, 91).
    Var. form.
ant.: dessentir (Del bé aquest algú no desentí, Auzias March, cvi).
    Etim.:
pres del llatí dissentīre, mat. sign.