DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDISSENTIR v. intr.
Estar en disconformitat de sentiment, d'opinió o de voluntat amb altri; cast. disentir. Protesta e diu que no hi consent, ans hi dissent, doc. a. 1398 (Miret Templers 458). Senyor, dissentiu a tan fals iuhí, Passi cobles 78. Vull desamor, mas ells no m'o comporten; | a mon voler los appetits dissenten, Auzias March, cxv. Ab que lo nostre vot y parer en ninguna cosa dissenta de vós y de vostra santíssima voluntat, doc. a. 1616 (Boll. Lul. ii, 256).
Fon.: disəntí (Barc., Palma); disentíɾ (Val.).
Conjug.: segons el model sentir.
Var. ort. ant. (incorrecta): discentir (Rúbr. Bruniquer, i, 91).
Var. form. ant.: dessentir (Del bé aquest algú no desentí, Auzias March, cvi).
Etim.: pres del llatí dissentīre, mat. sign.