DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISSIDÈNCIA f.
Qualitat de dissident; fet d'esser o fer-se dissident; cast. disidencia. Confiaven a en Jordi la tasca d'esborrar el més mínim rastre de dissidència entre ambdós rivals, Oller Febre, ii, 201.
    Fon.: disiðέnsiə (Barc.); dísiðέ̞nsia (Val.); disiðέ̞nsi (Palma).
    Etim.: pres del llatí dissidentia, mat. sign.