DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISSIDENT adj. i subst. m. i f.
Separat doctrinalment d'una comunitat, secta, partit, associació, etc.; cast. disidente. Ses gloses de picat engenrades per sa mà oculta d'es sobreposats disidents, Ignor. 58.
    Fon.: disiðén (Barc.); disiðént (València, Palma).
    Etim.: pres del llatí dissĭdente, mat. sign.