DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISSOLVENT adj.
Que dissol; cast. disolvente. a) En sentit material: Les viandes que los hòmens prenen dels vegetables e dels animals, cové que sien dissolvents, en axí que les sements e los fruits e les carns dels animals sien mortificades, Llull Cont. 40, 11. Un dissolvent: una substància que té la virtut de dissoldre'n una altra.—b) En sentit immaterial o traslatici: ¿Com resistir aqueixa acció disolvent?, aqueixa questió de mort o vida, Obrador Arq. lit. 62. La moda de les doctrines dissolvents es va escampant, Llor Jocs 72.
    Fon.: disuɫβén (Barc.); disoɫβént (Val.); disoɫvént (Palma).
    Etim.: del part. pres. de dissoldre.