Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  distingir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISTINGIR v. tr.: cast. distinguir.
|| 1. Fer diferenciar una cosa d'una altra o de les altres. S'homo de ca-seua... he procurat pintar-lo en sos actes públichs y més característichs que'l distingexen, Maura Aygof. 56. Els afectes dolços y delicats que la distingien, Pons Llar 10. Amb sa sola diferència que la distingeix de casi totes: no té mirada a la mar, Roq. 35. a) refl. La nostra prosa 's distingeix per lo vigorosa y plana, Obrador Arq. lit. 37. Hi ha llibrells, plateres y safes que's distinguixen per la forma y la finura de l'obra, Martínez Folkl. i, 25.
|| 2. Elevar per damunt del comú; fer particular estimació o donar preferència a una persona pels seus mèrits. Agraint-li l'invitació ab què m'ha distingit, Orlandis Poes. 75. a) refl. Donar-se a conèixer com a superior als altres. Aquell capità se distinguí entre los altres en la batalla, Lacavalleria Gazoph. Un jove immensament rich y tot sol, tocat de bon gust y desitjós de distingir-se, Roq. 52.
|| 3. Reconèixer com a diferent d'altri o d'altra cosa. «No saps distingir el blanc del negre». Cové-se de necessitat... que l'enteniment distinga de si mateix e que produga intelligible, no que distinga si mateix en quant és entenent, mas que distinga de si mateix en produent, Llull Arbre Sc. ii, 300. Los budells an... diverses formes e officis per los quals són distingits, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 6. Les nafres són distinguides segons los lochs, ibid., ll. iii, d. 1a, c. 1.
|| 4. Percebre clarament. Hi regnava uua fosca que amb prou feines deixava distingir les figures dels balladors, Ruyra Parada 75. Es dematí era boyrós y a trenta passes no se distingia una persona, Roq. 19.
    Fon.:
distiɲʣí (Barc., Palma); distiɲʧíɾ (Val.). És freqüent la forma distinguir, presa del castellà i pronunciada distiŋgí (Barc., Palma) i distiŋgíɾ (Val.).
    Conjug.:
segons el model partir. En el llenguatge arcaic es troben formes no incoatives (distinga, distinguen, etc.) en temps i persones verbals que modernament són sempre incoatives (distingeixin, distingeixen, etc.).
    Etim.:
pres del llatí distinguĕre, mat. sign.