DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISTINGIT, -IDA adj.
Que excel·leix, que es mostra diferent i superior als altres pel seu rang, mèrits, finor, elegància; cast. dístinguido. Tracta y s'acompanya amb gent distingida, Ignor. 23. Fills estimats d'un distingit amic meu, Guinot Capolls 95. Ets homos més distingits pes seu sebre, Roq. 7. Subvencionaren alguns joves distingits, Ignor, 4. Contestava amb una petita inclinació de cap de los més distingida, Rosselló Many. 171. Jove guapo y de posats distingits, Pons Com an., 87.
    Fon.: distiɲʒít (Barc., Palma); distiɲʧít (Val.). En el llenguatge parlat existeix i és freqüent la forma acastellanada distinguit, pronunciada distiŋgít (Barc., Val., Palma).
    Intens.: distingidet, -eta; distingidíssim, -íssima.