DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISTINT (ant. distinct), -INTA adj.: cast. distinto.
|| 1. Diferent, no igual; no el mateix; que es distingeix d'un altre. Sens tres persones diuines distinctes ha deffayliment de si matexa de bonea, Llull Gentil 133. Romanen les substàncies distinctes, Llull Doctr. Puer. c. 78. Més blanch no és distinct de la spècie de menys blanc, Egidi Romà, ll. i, pt. 2.a, c. 19. Són set tuniques en lo ull formalment distinctes, Cauliach Coll., ll. i, d. 2.a, c. 2. Entre persones de distinta educació y procedència, Ignor. 22. Aquell clima és molt distint, Aguiló Poes. 234. I dos rius que bessons s'hi despedeixen | distints reialmes a regar parteixen, Canigó iv.
|| 2. Que es percep clarament. Continuava distint el so de les xeremies, Rosselló Many. 163.
    Fon.: distín (Barc.); distínt (Val., Pal.).
    Etim.: pres del llatí distĭnctu, mat. sign.