DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISTINTIU, -IVA
|| 1. adj. Que distingeix; que serveix per a distingir; cast. distintivo. «Cal que expliquem els caràcters distintius de cada espècie».
|| 2. m. Allò que distingeix o caracteritza exteriorment; cast. distintivo. En son trono está la reyna | amb la corona posada, | amb lo pom d'or y lo sceptre, | distintius de soberana, Aguiló Poes. 196. L'aygo va esser la matèria y distintiu que el Redentor adoptà per la admissió dels seus dexebles, Penya Mos. iii, 84.
    Fon.: distintíw (Barc., Val., Palma).
    Etim.: pres del llatí distinctīvum, mat. sign.