DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DISTRACCIÓ f.: cast. distracción.
|| 1. Acte i efecte de distreure o distreure's. «He patit una distracció». En Spanya temps havia-hi havia monjos e... per la mala ombra dels arrians e heretges se'n veiés en aquells gran distracció e relaxació, Boades Feyts 62. En la processó de la Viacrucis posen algunas personas que representan las Marias... lo que dóna ocasió de distracció en una processó tant pia, doc. a. 1754 (Hist. Sóller, ii, 929). La Pepeta... assentà's al vetllador..., fixant-se-li en la memòria, a pesar de sa distracció y àdhuc ab tossuderia, el reny de sa mare, Pons Auca 38.
|| 2. Allò que distreu, que serveix per a distreure's. Tanta tristó, tanta falta d'entreteniments y distraccions, havian convertit ses meues tres atlotes amb una espècie de mòmies, Roq. 22.
    Fon.: distɾəksió (Barc.); distɾaksió (Val.); distɾəʦió (Palma).
    Intens.: distraccioneta.
    Etim.: pres del llatí distractiōne, mat. sign.