Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. distret
veure  2. distret
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DISTRET, -ETA adj.: cast. distraído.
|| 1. Mancat d'atenció al que fa, al que l'envolta. Vós estau distret, vós no estau atent, vostre enteniment divaga, Lacavalleria Gazoph. Me veren entre escumes, distreta, rabejâ'm, Atlàntida vi. La seua distreta mirada, Penya Mos. iii, 144. La minyona estava ben distreta, Víct. Cat., Ombr. 79. La Pepa... se féu la distreta..., s'hi girá d'espatlles, Pons Auca 320.
|| 2. Que sol distreure's; que pateix sovint de distraccions. Se señora de la casa, que era molt distreta, Roq. 9. Som una mica distret y no heu fas aposta, Roq. 11.
|| 3. Que distreu o diverteix. Aquest joc de vas-i-véns, que resulta molt distret i variat per la molta coloraina de les faixes, Serra Calend. folkl. 239.
    Fon.:
distɾét (Barc., Val., Palma); distɾέ̞t (Men.).
    Var. form. i sinòn.:
distragut (dialectal valencià).
    Etim.:
part. pass. de distreure.

2. DISTRET m. ant.,
per destret. Ab distret o prohibició de que ninguna persona..., doc. a. 1676 (González Sugranyes Hist. Grem. ii).