DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DISTRIBUÏDOR (ant. i dial. destribuïdor), -ORA adj.
Que distribueix; cast. distribuidor. Dels quals sia un elet reebedor de la peccúnia e distribuydor, doc. a. 1399 (Col. Bof. xli). Reebedor e destribuidor general de les monedes, doc. a. 1417 (Ordin. Hosp. xxiv). Puis sereu destribuydora dels dons e gràcies divinals, Villena Vita Chr., c. 30. Lo canonge distribuidor de las almoynes, Actes Cap. Seu Mall., a. 1706, fol 45. a) dialectalment, Destructor, consumidor (Mall., Men.). «L'amo d'Es Rafal dirà: | Enguany no tenc segadors, | només que tenc geguedors | i destrebuidors de pa» (cançó pop. Mall.).
    Fon.: distɾiβuiðó (Barc., Palma); distɾiβuiðóɾ (Val.); més vulgarment, dəstɾiβuiðó, dəstɾəβuiðó (or., bal.); destɾiβuiðóɾ (val.).
    Etim.: derivat de distribuir amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. DISTRIBUÏDOR, -ORA adj.
Que ha de distribuir-se o que es pot distribuir; cast. distribuible. Miga lliura de cera distribuidora per los dits procuradors, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 246). En quotidianas distribucions distribuidoras entre los collegials, doc. a. 1531 (Boll. Lul. ii, 124).
    Var. form. ant.: distribudor (doc. a. 1391, arx. de Banyoles).
    Etim.: derivat de distribuir amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).