Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-BalearB
Cerca inici
endarrereá endavantá cerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá 1. distribu´dor
veureá 2. distribu´dor
DIEC2á DDLCá CTILCá BDLEXá Sin˛nimsá CITá TERMCAT

1. DISTRIBU¤DOR (ant. i dial. destribu´dor), -ORA adj.
Que distribueix; cast. distribuidor. Dels quals sia un elet reebedor de la pecc˙nia e distribuydor, doc. a. 1399 (Col. Bof. xli). Reebedor e destribuidor general de les monedes, doc. a. 1417 (Ordin. Hosp. xxiv). Puis sereu destribuydora dels dons e grÓcies divinals, Villena Vita Chr., c. 30. Lo canonge distribuidor de las almoynes, Actes Cap. Seu Mall., a. 1706, fol 45. a) dialectalment, Destructor, consumidor (Mall., Men.). źL'amo d'Es Rafal dirÓ: | Enguany no tenc segadors, | nomÚs que tenc geguedors | i destrebuidors de pa╗ (canšˇ pop. Mall.).
ááááFon.:
distɾiβui­ˇ (Barc., Palma); distɾiβui­ˇɾ (Val.); mÚs vulgarment, dəstɾiβui­ˇ, dəstɾəβui­ˇ (or., bal.); destɾiβui­ˇɾ (val.).
ááááEtim.:
derivat de distribuir amb el sufix -dor (<llatÝ -tōre).

2. DISTRIBU¤DOR, -ORA adj.
Que ha de distribuir-se o que es pot distribuir; cast. distribuible. Miga lliura de cera distribuidora per los dits procuradors, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 246). En quotidianas distribucions distribuidoras entre los collegials, doc. a. 1531 (Boll. Lul. ii, 124).
ááááVar. form.
ant.: distribudor (doc. a. 1391, arx. de Banyoles).
ááááEtim.:
derivat de distribuir amb el sufix -dor (<llatÝ -tōriu).