Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. divís
veure  2. divís
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DIVÍS, -ISA adj. (part. pass. arcaic de dividir)
Dividit; cast. dividido. Regne divís és desolat perdut, Masdovelles 161. Ros era e bell, e de gentil parer; | mas l'un sorcil tinch per un colp divís, Febrer Purg. iii, 108. Quant lo munt del índex és divís de tal línea, axí significa lo cap esser divís e vulnerat, Albert G., Ques. 95. vo. En temps de Jectan fou diuisa la terra, Tomic Hist. 10.
    Etim.:
del llatí divīsum, supí de dividĕre, ‘dividir’.

2. DIVÍS m.
|| 1. Dissensió, discòrdia; cast. disensión. Esmaginaren en quina manera pogueren metre divís entre lo dit rey e Nós, Pere IV, Cròn. 277. Les prouisions que hauem manades sobre'l divís del regiment de la ciutat, doc. a. 1390 (Est. Univ. xiii, 313). Entre'ls vassalls, senyor, | qui han divís, pau meteu amorosa, Masdovelles 161. May viu divís, bandolejar ni bregajar, Spill 1746. Quan a Déu s'ensuperbiren | los àngels del gran divís, | per engolir-los s'obriren | los batiports del abís, Aguiló Fochs foll. 90.
|| 2. ant. Senyal, divisa. Ayçò seran tes armes e diuís, Arnau d'Erill 242. a) Nom que En Jaume March dóna a la senyal o divisa que el poeta posava en el primer hemistiqui del primer vers de les composicions (Milà Obres, iii, 304).
    Fon.:
diβís (Barc., Val.); divís (Palma). Es paraula literària, inusitada en el llenguatge quotidià.
    Var.
ant.: devís.
    Etim.:
del llatí divīsum, ‘dividit’.