DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIVAGAR v. intr.: cast. divagar.
|| 1. Vagar, anar d'un costat a l'altre sense fixar-se en cap o sense dirigir-se al lloc on caldria estar. No vaja divagant fora dit studi, Ordin. Univ. 1500, fol DII. Van divagant per los patis del studi, Ordin. Univ. 1596, fol 63. Alguns preveres... van divegant la hora en què se diven los oficis, doc. a. 1620 (Hist. Sóller, ii, 857). En aqueixa batalla la mort va divagant de rengla en rengla, Lacavalleria Gazoph. Tu, temorec del davassall, observa | ... | per quines òrbites | del cel divaga el lluminar cil·leni, Riber Geòrg. 23.
|| 2. fig. Deixar anar la pensa o el discurs fora de l'assumpte que es tracta, sense fixesa en el raonament. La Rossa... deslligà sa fantasia, fins que, capolada de divagar, reposà en el cayre del mateix dubte, Pons Auca 36. Que dolç és divagar aquí i en tal positura!, Massó Croq. 16. Potser és una mentida | aquest meu divagar sentimental, Sagarra Equador 117.
    Fon.: diβəɣá (Barc.); diβaɣáɾ (Val.); divəʝá (Palma).
    Etim.: pres del llatí divagari, mat. sign.