DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DIVIDIR v. tr.: cast. dividir.
|| 1. Fer dues o més parts d'una cosa; separar les dues o més porcions que formen un tot. Los officis mecànichs estan dividits per confrarias, doc. a. 1678 (González Sugranyes Hist. Grem. ii). Les aygos... dividiren la terra en continents y en illes, Penya Mos. iii, 62. Especialment: a) Fer dues o més parts d'una cosa i distribuir-les entre alguns. Vosaltres que caminau dividiu lo tresor que haveu trobat, Isop Faules 16.—b) Determinar la relació entre dues quantitats fixant el nombre de vegades que una d'elles (el divisor) està continguda dins l'altra (el dividend).
|| 2. Separar o distribuir en classes, espècies, etc., els elements que formen un tot. Aquesta sciència se divideix en tres parts, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 1.
|| 3. Separar, establir una separació entre dues o més coses o persones. Un caminet divideix llurs camps, Lacavalleria Gazoph. Els marges y parets... divideixen les propietats, Rosselló Many. 136. a) fig. Desunir, introduir divergència o discòrdia. Com les forces d'aquells stiguessen diuidides, Boades 51. La ciutat està dividida en dos partits, Lacavalleria Gazoph. Ja el grup de les tres gràcies s'havia dividit, s'havia desfet, se n'havia anat tot en orri, Pons Com an., 208.
    Fon.: diβiðí (Barc.); diβiðíɾ (Val.); diviðí (Palma).
    Var. form. ant.: devesir, deveir.
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: pres del llatí dividĕre, mat. sign.