Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. divisa
veure  2. divisa
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DIVISA (ant. devisa). f.: cast. divisa.
|| 1. Figura emblemàtica, acompayada d'una frase o breu sentència explicativa, usada especialment en heràldica per a indicar el designi del qui l'adopta. Curial... féu haraut lo seu scuder... e li féu fer les seues armes e la sua deuisa, en la qual hauia unes letres dients: no puges tant que te'n endenys, ne't baxes tant que valles a menys, Curial, ii, 26. Portauen dues banderes, la una era tota vermella hon hauia pintat lo càlzer e la hòstia, per ço com genouesos e venecians posaren penyora lo càlzer e la hòstia consagrada, e per ço en les sues banderes porten aquella diuisa pintada, Tirant, c. 113. Sempre ha sigut ma divisa | terror y espant dels fallons, Camps i F., Poes. 107.
|| 2. Emblema o senyal exterior per a distingir. Volguéssem trametre a vostre fill la creu que nós acostumam donar per divisa a nobles hòmens e cavallers, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 539). Mig any vestia | una camisa | de sa divisa | gentil brodada, Spill 2404. Sobre la corona lo rat pinyat qui és divisa dels Reys de Aragó, Carbonell Ex. Joan II, c. 63. Roba de devisa: vestis varia, Pou Thes. puer. 197. Lo qui va vestit de divisa: varia veste ornatus, ibid. a) fig. Iesús féu lo bé, lo bé de tal guisa | que molt nos abilla de rica deuisa | vestint los seus mèrits ab goig excellent, Passi cobles 68. De castedat teniu blanca divisa, Trobes V. Maria [166]. Y te du de festa en festa | com a divisa xalesta | de joventut y d'amor, Riber Sol ixent 48.
    Fon.:
diβizə (Barc.); diβísa (Val.); divízə (Palma).
    Etim.:
del llatí divīsa, ‘separada’, probablement per via del fr. devise, mat. sign. 1.

2. DIVISA (o devisa). f.
Estar en devisa: estar en dubte, indecís (Eiv.).