DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDIVISIÓ f.: cast. división.
|| 1. Acte i efecte de dividir. Bonea on no haja diuisió ni deffayliment ni mal se coué ab eternitat, on no ha parts ni coses que hajen començament ne fi, Llull Gentil 72. Salvador nostre... qui les gràcies que ell vol a diverses distribuen divisions d'obres e divisions d'administracions esser disposa, Ordin. Palat. 8. Especialment: a) Operació matemàtica que té per objecte determinar les vegades que una quantitat donada està continguda dins una altra.—b) Fal·làcia que consisteix en l'atribució a un subjecte de coses separades que únicament li poden convenir unides. De les faulàcies direm | qu'en XIII parts les trobarem | ... | Quarta és de divisió, | on hom fa manta fallió: | ço qui és dos en tres és tres, | tu saps que cinch són dos e tres, | donchs tres són cinch a ton parer, Llull Gatz. 1118.—c) Separació de coses que estaven unides formant un tot. Fins lauors... totes les generacions qui eren exides dels fills de Noè hauien estat cascuns en lur habitació, sens diuisió alguna, Tomic Hist. 11. Los patrons sols tenen la preheminència a los obrers que seran de dites capelles, ahont se posarà un mitxà a modo de silla per fer la divisió, doc. a. 1718 (Hist. Sóller, ii, 913).—d) Dissensió, discòrdia. Si entre ells havia devisió neguna ne desconcòrdia, Muntaner Cròn., c. 292. Los reys esquiven discòrdies e divisions per ço que ells e lurs successors agen e tinguen lurs regnes en pau, Scachs 18.
|| 2. Cadascuna de les parts en què es divideix una cosa. Les aygos... dividiren la terra en continents... y penetrant entre les vàries parts d'aquestes divisions formaren golfs y badies, Penya Mos. iii, 62. Especialment: a) Departament, cada porció d'un objecte separada de les altres per un obstacle. «Cada calaix d'aquesta taula té tres divisions».—b) Part d'un exèrcit, gran unitat tàctica elemental composta de tropes de diferents armes formant dues o més brigades. Vingué una divisió d'enemichs, doc. a. 1811 (Segura Hist. Sta. Col. 110).General de divisió: general que té autoritat per a manar una d'aqueixes unitats tàctiques.—c) Part d'una esquadra naval comandada per un mateix cap. «Ha entrat en el port una divisió de submarins».
|| 3. (vulgar) Diferència, destria (Mall.). «Jo no sé com tanta amor | tens a un homo tan negre, | que amb un caramull de pega | sols no fa divisió» (cançó pop. Mall.).
Fon.: diβizió (Barc.); diβisió (Val.); divizió (Palma).
Intens.: divisioneta, divisionassa, divisionarra, divisionota.
Etim.: pres del llatí divīsiōne, mat. sign. || 1.