Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  doblar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOBLAR v.
I. || 1. tr. Fer doble; augmentar una cosa fins al doble; cast. doblar, duplicar. E axí de cel en cel doblant lo nombre dentro al setè cel, Llull Gentil 258. Qui cortesia dóna, cortesia dobla, Llull Mil Prov 459. Encara més és tengut lo senyor de la nau o del leny de doblar la racció, Consolat, c. 145. La ley qui'ls fo posada los dobla la dolor, Genebreda Cons. 172. Dix Julius Cesar que no ho volia, que millor hom era ell que aquells a qui hauien feta aquella honor, mas que la li doblassen, Serra Gèn. 148. Com és passat, se dobla ma dolor, Auzias March, xc. Doblar el pas: allargar-lo, fer-lo més llarg o més ràpid (Barc.).
|| 2. intr. o refl. Esdevenir doble; augmentar fins al doble; cast. doblar, duplicarse. E quan los missatgers del Emperador hoiren aquestes paraules, ab lo desconort que hauien de primer, los doblà, Jaume I, Cròn. 2. Venc l'amic beure a la font... e doblaren sos languiments, Llull Amic e Amat, metàf. 22. En nós se doblen alegries e goigs quan podem fer participants e y són presents noltres feels e naturals sotsmesos, doc. a. 1399 (arx. mun. d'Igualada).
|| 3. Esser el doble; cast. doblar. «Ells eren més de mil, però nosaltres els doblàvem».
|| 4. absol. Binar, dir dues misses en un mateix dia (Alcoi); cast. binar.
|| 5. tr. Doblar obra: posar plats o obra plana boca per boca a fi que s'eixugui del cul per a llimar (La Selva).
|| 6. Fer el darrer toc les campanes. Trenta batalls | sonen ensemps | açò es, al temps | doblen, repiquen, Spill 7027.
|| 7. Unir dos o més caps fent-ne un sol fil; cast. doblar.
II. || 1. Doblegar, fer que una part d'un objecte flexible vingui a aplicar-se damunt l'altra; cast. doblar. La oració que'ls amostra... als nostres fills, doblant-los los genolls en son !lit, Llorente Versos, i, 66.
|| 2. Fer inclinar, fer perdre la posició dreta, la forma recta; cast. doblar, inclinar. Doblant humils les testes nobles, Canigó ix. a) fig. Si et dobla un vent, que sia el de clemència, Canigó i. Especialment: b) Fer un petit moviment la cima de la canya de pescar quan el peix mossega l'ham (Roig-Amades Pesca).
|| 3. Passar una embarcació per davant un cap, punta, etc., canviant de direcció per seguir la línia de la vorera de mar; cast. doblar, remontar. «Ja hem doblat el cap de Calafiguera».
    Refr.

—«El ferro, quan és calent, se dobla molt fàcilment».
    Fon.:
dubblá (pir-or., or., men., eiv.); doβlá (occ., Maestr.); doβláɾ (val.); dobblá (mall.).
    Etim.:
derivat de doble.