DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DOBLE adj.: cast. doble.
I. || 1. Igual a dues vegades una magnitud donada. La donzella aurà dobles guarniments, Llull Cont. 354, 26. Ço que hom preposa a perseguir, e l'enteniment ho entén pus manifestament per ço car hi és fet doble retornament, Llull Blanq. 55, 3. Hauent esguart rahonable que qui la honor stranya defén, ab doble cor defendrà la pròpia, Curial, i, 15. Vist que los vells han menester doble stipendi, Somni J. Joan 2768. «Tinc doble edat que el meu germà: ell té sis anys, jo dotze». «Si anem tan a poc a poc, estarem doble temps del necessari per arribar a casa». A marxes dobles: a velocitat doble de la normal. La febre de sa passió exaltada per aquell inesperat esdeveniment, va créixer a marxes dobles, Pons Com an., 51. L'enemic... pegà una giravolta sobtada, i, a marxes dobles, desaparegué costa avall, Ruyra Parada 55. Terciana doble: la que no deixa cap dia de repòs. Nostre accident de quartana qui de senar és tornat doble d'alguns jorns ençà, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 537). Està mal de tercianes dobles, doc. a. 606 (Segura Hist. Sta. Col. 221). A persona qui age tarsana sanar o dobla ab fret, Flos medic. 62. Festa doble: en la litúrgia, la festa més solemne que la simple i la semidoble, i en la qual es repeteixen senceres les antífones.
|| 2. (substantivat) m., i ant. f. (la dobla) Magnitud igual a dues vegades una altra magnitud donada. El doble, o en doble (ant. la dobla): en quantitat equivalent a dues vegades una magnitud donada. Al qui dóna almosna asson proxme fa bé et a Déu plader... e Deus retràlls-en bo gadardó perpetual a C dobles, Hom. Org. 2. Aquelles riquees que aporten fruits en C dobles als hòmens rics, Llull Cont. 121. Si algú per injúria dóna don a altre..., si en juhii aquesta cosa negarà..., deu esser condempnat el doble, Cost. Tort. III, xii, 1. Pena de falsari és aquesta, que deuen donar a la part a qui fan la falsia, la dobla, ço és, dos tant que la cosa no val, Cost. Tort. IX, iii, 8. Les pèrdues... li sien esmanades en doble, Usatge 34, trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 288). Que allò dejen hauer tornat dins XV dies primers vinents, sots pena de la dobla, doc. a. 1340 (Bol. Ac. B. L., xi, 373)."Que'l vaguer ni'l cequier no pusquen fer amor dels demunt dits bans, e si u feya, en lo doble composen, Codi Lagostera 27. Aquell qui açò féu és digne de mort e deu smenar la ouella a doble, Serra Gèn. 113. Que fan més al doble pagar la costura, Proc. olives 132. a) usat adverbialment: De manera doble, equivalent a dues vegades. Ab cert instint de mal curar que'l feya doble repugnant encara, J. Calzada (Catalana, viii, 274). Quan l'últim glop la teva boca apuri | sentiràs que m'estimes doble més, Ramón E. Bassegoda (Catalana, ix, 197). El sermó era doble llarg i furient quan l'arreplegava entre els llençols, Pous Nosa 126.
|| 3. Mesura d'àrids més grossa que el decalitre (Borges Blanques, Fraga, ap. Griera Tr.).
|| 4. Gruixut, robust (Urgell, Camp de Tarr., Tortosa, Mall.); cast. grueso. No s'ovirava pas més doble que un cabell, Oller Rur. urb. 113.
II. || 1. Format de dues coses iguals o de la mateixa espècie. Sembrat de corones dobles d'aur, Metge Somni i. Encara s'alça el doble turó, Canigó iv. Guarnit de tatxas de ferro a doble rengle, Pons Auca 31. Amb els cors plens de tenebra | senyaren el doble mur, Alcover Poem. Bíbl. 15. Lletra doble: la composta de dos signes iguals, com la ss o la ll, o aquella que equival a dues lletres diferents, com la x llatina. Flor doble: la que té els pètals molt més nombrosos que les flors ordinàries. Quanta variedat de flors delicades y belles, dobles y senzilles, totes escampades, Penya Mos. iii, 66. Clau doble: la clau que té més guardes de les ordinàries. Comptabilitat per partida doble: la que estableix un deutor i un creditor per cada transacció, i per tant és objecte de dues assentades. Vivian fent de prestamistes a sou mensual per duro, duguent sa contabilidat per partida doble amb tayes de canya, Maura Aygof. 26. Operació de doble: contracte bursàtil pel qual es transporta d'un mes a l'altre una operació a terminis, fent valer la diferència del tant per cent del capital emprat pel prestamista (Griera Tr.). Especialment: a) pl. Parell de cordes curtes que van lligades dels calons de l'art de bou als caps de corda que serveixen per a llevar (ap. Roig-Amades Pesca).
|| 2. En què es manifesta una dualitat. Paraules de doble sentit: paraules que tenen dos diferents significats i es poden prendre en un o altre. Les tres figures són compostes donants dobles e contraris significats enfre veritat e falsetat, Llull Cont. 331, 2. Per aquest doble sentit pràctic y popular de la gent catalana, Obrador Arq. lit. 77. Especialment: a) Que diu una cosa i en fa una altra; que es mostra d'una manera i és realment d'una altra. Hòmens... qui de vertuts van en vicis e de vicis en vertuts... dementre que ells sien axí dobles no seran en presència de la vostra unitat, Llull Cont. 9, 26. Tots cells que han les lengues dobles en dir legoteries e en mesclar mal, Genebreda Cons. 91. La persona doble e simulada no ha fermetat ni constància en res que faça, Villena Vita Chr., c. 128.
    Fon.: dóbblə (Barc., Mall.); dóβle (Val.).
    Etim.: del llatí dŭplu, mat. sign. I, II, o més tost d'una forma llatina vulgar *dŭple, produïda per creuament de dŭplu amb dŭplĭce.

2. DOBLE m.
Doblec; cadascuna de les porcions d'una cosa doblegada, que estan posades una damunt l'altra; cast. doblez. E féu mantel que anaue en rodes, e eren les cledes de tres dobles e de fusts bons e forts, Jaume I, Cròn. 69. Sa senyoria desijosa de ajudar al seu Fill... leuà's lo mantell que abrigaua, e doblant-lo de molts dobles, embolcà e cobrí tota la personeta sua, Villena Vita Chr., c. 84. Plegada amb dos dobles, Verdaguer Exc. 44. Posar una cosa en doble: doblegar-la, posant una porció d'ella damunt l'altra.
    Etim.: derivat postverbal de doblar.

DOBLÈ, -ENA adj. ant.
Doble? Et cascun ayn sien comprats quatre ciris de pes de doblena lliura, los quals sien posats en l'altar, doc. a. 1329 (Col. Bof. xl, 66).