DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOBLEC m.
|| 1. Tros en què una cosa doblegada està en doble; cast. pliegue. Null hom de Barcelona... no gos portar ne fer neguna cella... en què haje... obres de perles o d'argent ne de negunes peres precioses ne doblecs o d'altres peres de naguna manera, doc. a. 1330 (Col. Bof. viii, 179). Dins el doblech de la mànega hey entrà una pesseta de plata, Penya Mos. iii, 194. Ell a cada cama | un doblech se fa | y a s'atlotet cridan | que no corri tant, Ignor. 41. Doblec del llençol: la porció del llençol que en doblegar-lo queda damunt l'altre tapament.
|| 2. La part per on una cosa es doblega o ha estat doblegada, i que es coneix per una línia còncava. Doblech del colso o del genoll per dintre, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: dubblέk (Barc.); doβlék (Val.); dobblə́с (Palma).
    Intens.: dobleguet, doblegot, doblegàs.
    Etim.: derivat postverbal de doblegar.