DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOCTE, DOCTA adj.
|| 1. Molt instruït; cast. docto. La hu de aquests embaixadors era home molt docte en totes sciències, Tirant, c. 119. Que los studiants ysquen doctes, Ordin. Univ. 1596, fol 37. Se procura sien los qui més doctes y més virtuosos són, Ordin. Univ. 1629, fol 33.
|| 2. (vulgarment) Que pretén o fa ostentació de molt instruït; cast. sabihondo. Tots tiren a enganyar-lo, a fer-li creure que els ases volen; i si no se ho vol creure li diuen que és un recelós malpensat, un docte advocat de secà, J. Pascual Tirado (BSCC, viii, 243).a) pl. Malnom que donen als habitants de Montaverner (Vall d'Albaida), i en confirmació del qual els canten aquesta cançó: «Els fills de Montaverner | tot ho volien saber, | dasta un corvo de bacores | quants pessons podia haver».
    Fon.: dɔ́ktə (Barc.); dɔ̞́kte (Val.); dɔ̞́ttə (Palma).
    Intens. superl.: doctíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí dōctu, mat. sign.