DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOCTRINAL
|| 1. adj. Propi de la doctrina; que conté doctrina; cast. doctrinal. Y altres quatre ahont s'insertaran articles literaris, científichs y doctrinals, Ignor. 33.
|| 2. m. Llibre que conté regles i preceptes; cast. doctrinal. Perque s'hi miren | en lo llur viure | los vull escriure | est Doctrinal | memorial, Spill 237. Especialment: a) Llibre que s'estudiava en les escoles medievals i que consistia en una ampliació i complement de l'ensenyament gramatical (Revest Ens. 15). Siats tengut de legir de arts de gramàtica, ço és de parts, regles, cato, contentus, tobies e doctrinal, doc. a. 1382 (Revest Ens. 60). Altra lectura de doctrinal, doc. a. 1420 (Bol. Ac. B. L., vi, 477). Un doctrinal migencer ab cubertas engrutadas, doc. a. 1455 (Butll. Bibl. Cat. v-vi, 215). Tot studiant que hoyrà de doctrinal e de gramàtica sia tengut pagar als thesorers del dit studi general cinch sols per cascun any, doc. a. 1499 (Villanueva Viage, ii, 202).
    Fon.: duktɾináɫ (Barc.); dotɾináɫ (Val.); dottɾináɫ (Palma).
    Etim.: del llatí doctrīnāle, mat. sign.