DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOLENÇA f.
|| 1. Dolor anímic; pena, aflicció; cast. duelo, dolor. «M'ha fet dolença aqueixa mort» (Empordà, Solsona, Cardona, Camp de Tarr.). «Tinc dolença d'aquesta pobra gent». La dolensa que Viana mostrà a Isabel per no saber qui era lo caualler, Paris e Viana 9. Quant la cosa és pus perfeta, | pus sent lo bé, e axí la dolença, Febrer Inf. vi, 108. N'ach gran dolença e pietat dels traballs que sancta mare Sgleya hauia patits, Boades Feyts 46. Mal de dolensa, l'amor, mal de dolensa que'm mata, cançó pop. (ap. Milà Rom. 317). Los aucells que van per l'ayre | tenen dolensa de mi, cançó pop. (ibid. 381). ¿No sentires dolença ni calfred?. Dolç Somni 80.
|| 2. (castellanisme) Malaltia; cast. dolencia. Creient-lo malalt, atrapat per una dolença estranya, Pons Com an. 71. Havent-se agravada la dolença, Rosselló Many. 192.
    Fon.: dulέnsə (or.).
    Etim.: del llatí dŏlentia, mat. sign. || 1.