DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDOLENT, -ENTA adj.
|| 1. Malalt; que té dolor físic o manca de salut (Tortosa, Vinaròs, Cast., Eiv.); cast. doliente, enfermo. «Tinc la mare dolenta». «Estic dolent». «Com a dins la vila entrava, | que me veien tan dolent, | me demanava la gent | de què era que me queixava» (cançó pop. Mall.). La rayu de la erba sana... sie posada sobre la dent dolent o la rayu d'aquela, Tres. pobr. 27. Las eguas són arribadas assí molt flaques e dolentas, doc. a. 1506 (Boll. Lul. x, 305). La emperatrís caygué malalta y ben dolenta, doc. a. 1533 (Boll. Lul. x, 41).
|| 2. Afligit de dolor moral, de pena o sentiment greu; cast. dolorido. «Estic dolent com veig que he deixat perdre tan bona ocasió» (Men.). Molt mal hom va per lo món, que és dolent e desperat com veu algú altre profitar e millorar, Consolat, c. 44. La comtessa de Prohença fon tan dolenta..., que per poch no esclatà de dolor, Muntaner Cròn., c. 32. Som molt dolent com vos veig tant errar, Pere IV, Cròn. 115. No's curava de pendre muller, de la qual cosa los seus vassalls e sotsmeses eren fort dolents e despagats, Valter Gris. 3 v.o
|| 3. Que expressa dolença o sentiment greu; cast. doliente, doloroso. A tu clama ab veu dolenta | tots els jorns lo pelegrí, Llorente Versos, i, 63.
|| 4. Mancat de bondat moral (occ., or., mall., men.); cast. malo. Bé es dolent qui açò sap, que vinga falsament a la confessió, Eximenis Conf. 3. Ah! tants són los dolents, si eren aplegats, Metge Somni iii. Alguns dolents poran fer algun cars a aquests senyors que no sabríem qui ho ha fet, car de tan maliciosa gent no'n pot hom sperar sinó tot mal, Villena Vita Chr., c. 223. Esta dona, apitoflada..., a vint e nou se pren figura la vil dolent!, Coll. dames 385. Diuen que un dia un dolent | ofès de sa virtut pura, | s'hi acostà devant la gent, Costa Trad. fant. 115. Està, dolent! Les noies són mira i no'n tocs! Massó Croq. 69. Fer-se dolent: negar-se a fer o a dar una cosa, podent-la concedir. «Per tan poca cosa que m'han demanat, jo no m'havia de fer dolent» (Mall.).
|| 5. Que no és bo (físicament, en profit, en qualitat material, en adaptació, etc.); cast. malo. Entram en la botiga on trobam dues fanegues dolents e un almut, doc. a. 1431 (Est. Univ. x, 129). Segons les leys, guanys sutzes e dolents no deu hom desijar, Cons. Prov. 10. Puys contaré... bé stesament | mos casaments | negres, dolents, | ab pena tanta, Spill 768. Los grans... se pitjoran y se bastardeixan quant són sembrats en terra dolenta, Agusti Secr. 79. Es melons y es poetes, res més intolerable si són dolents, Roq. 12. Si la cua del any havia estat dolenta, el comens del nou no's presentava millor, Pons Auca 214. No pas maduxes, que no'n menjarà; són dolentes pels nyirvis i castigan la butxaca, Vilanova Obres, xi, 142. Obre la porta al jorn assoleiat; | prepara't pel dolent, Alcover Poem. Bíbl. 85.
Loc.
—Hi ha una multitud de comparances populars en què es diu: Esser més dolent que (o tan dolent com) tal o tal cosa. Les més usuals són: Més dolent que un gat borni (Ross.), que la grel·la (Ross.), que allò que llencen (Barc.), que allò que tiren (Mall., Men.), que una capa esquinçada (Barc.), que Calet (Tarr.), que una geneta (Mall.), que el mal lladre (Empordà), que una pedregada (Gir., Barc.), que l'aigua de bacallà (Empordà), que sa carn de xinxa (Men.), que s'auguent de sa pesta (Men.).
Refr.—a) «Fill dolent, lloa lo pare» (Torra Thes.).—b) «Parlau d'un dolent, vetloaquí present» (Mall., Men.): es diu quan, en el moment de parlar de qualcú, compareix ell casualment.—c) «Val més un dolent conegut que un bo per conèixer» (Cat.); «Val més lo dolent conegut que lo bo a conèixer» (Mall., Men.).—d) «Més val un dolent ajust que el millor plet».—e) «De lo dolent, ben poc» (Cat.); «De dolent rossí, un sol bocí» (Cat.); «De lo dolent, lo precís» (Mall.): vol dir que de les coses que no són bones cal admetre'n tot just allò que sigui indispensable.—f) «Amb els dolents, bona cara i enfora»: recomana defugir la intimitat i el tracte freqüent amb les persones que no són bones (Mall.).—g) «Dolent vindrà que bo em farà»: vol dir que per dolenta que sembli una cosa, encara es pot esperar cosa pitjor (Tortosa).—h) «Qui amb dolents s'ajunta, dolent se torna» (Tortosa).—i) «Qui és dolent, no és mon parent» (Men.).—j) «Lo dolent no necessita excuses» (Barc.).—k) «Es més dolent se'n duu sa taiada millor» (Mall.). —l) «Es més dolent, l'estimen» (Mall.). —m) «Es dolent fuig i ningú l'encalça» (Mall.). —n) «Els bons se'n van i els dolents queden» (Cat., Bal.).—o) «Costa més esser dolents que esser bons» (Mall.)—p) «Déu me guard de l'home de bé, que del dolent jo em guardaré».—q) «De dolent arbre no esperis bon fruit».—r) «Val més poc i bo, que molt i dolent».—s) «El qui té una hora bona, no les té totes dolentes» (Mall.).
Fon.: dulén (pir-or., or., eiv.); dolén (occ., val.); dolént (val., mall.); dulént (men.).
Intens.: dolentet, -eta; dolentàs, -assa; dolentot, -ota; dolentó, -ona; dolentíssim, -íssima.
Etim.: del llatí dŏlĕnte, ‘que té dolor’.