DOMADOR, -ORA m. i f. El qui doma; cast. domador. Al domador de monstres retiren los fills seus, Atlàntida x. Totd'una que ha girada l'esquena el domador, salta sobre ell, Alcover Poem. Bíbl. 77. Fon.: duməðó (Barc.); domaðóɾ (Val.); doməðó (Palma). Etim.: del llatí domatōre, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.