DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOMAR v. tr.: cast. domar.
|| 1. Amansir, fer dòcil un animal feroç o salvatge. Jason..., segons les ficcions poètiques, doma toros, mata serps..., e en batalles mata molts hòmens, Curial, iii, 4. L'hom diligent... per son servir doma y amansa los orifans, Spill 6725. La discreçió e prudència humana souint doma e amanssa animals no menys forts que feroçes, Corella Obres 10. Domant ja son cavall lo genet destre, Canigó xi. a) refl. Amansir-se, devenir dòcil un animal salvatge. Si teniu algun jument desenfrenat que no's puga domar, lligau-lo en una figuera, prestament se domarà y perdrà la sua feresa salvàtica, Agustí Secr. 47.
|| 2. Fer dòcil la persona esquerpa o desobedient, i fig., subjectar o reprimir les passions, els instints, etc. Ab pietat domaràs braua justícia, Llull Mil Prov. 28, 14. Mas la malvada | muller elada, | fer corregible, | és impossible, | no's pot domar, | menys avear, Spill 6769. Y en ben domar viudes, jamay serem destres, Viudes donz. 216. Ab cert aire ferotge que traïa instints mal domats, Víct. Cat., Ombr. 39.
|| 3. Tupar, pegar fort (Pobla de L., Men.); cast. zurrar. «Espera'm, que te domaré!».
    Fon.: dumá (or., men., eiv.); domá (occ., Maestr., mall.); domáɾ (val.).
    Sinòn.: domtar, domesticar.
    Etim.: del llatí domāre, mat. sign. || 1, 2.