DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOMINAR v.: cast. dominar.
I. intr.
|| 1. Tenir poder com a senyor; tenir la supremacia, el poder principal. València... lus capitans... franca la feren, | may cens pagava | quant dominava | lo lur Senat, Spill 7176. La pau, el benestar y l'amor de Déu dominavan d'un cap de món a l'altre, Penya Mos. iii, 74.
|| 2. Esser una cosa la que es deixa veure més, la que té més força entre altres. L'escaure's en moda el gust escocès..., gust que dominava en tots els gèneros, Pons Auca 41. El cantaire em repetia... sobre tot corrandes, dominant-hi la nota un xic grasseta que respon als gustos... del pagès, Massó Croq. 88.
II. tr.
|| 1. Senyorejar, tenir subjecte; posar o tenir sota el seu poder. Foren tres frares... nomenats Gerions, qui dominaren la terra, Boades Feyts 8.
|| 2. Superar, tenir sota si; esser superior (a algú, a alguna cosa). Car lo foch és calt e sech, e la terra és sajús dominant l'àer, consumeix sajús la humiditat e la fredor, Llull Felix, pt. iv, c. 7. Dominar una insurrecció: vèncer-la, fer-la desaparèixer. a) fig. La impaciència dominava els assistents, Rosselló Many. 160. El desitj d'estampar sos llabis en els llabis de la Rossa va de prompte dominar-lo, Pons Auca 276.—b) refl. Reprimir-se, vèncer els propis impulsos, passions, etc. Dominant-se de moment la Rossa, se féu la desentesa, Pons Auca 200.
|| 3. Posseir bé una cosa apresa; no trobar-hi dificultats (un idioma, una ciència, etc.). «Domino el francès però no sé gens d'alemany».
|| 4. Contrapassar en alçària. Lo castell està construyt sobre de una eminència que domina a tota la ciutat, Lacavalleria Gazoph. Renglera d'enormes muntanyes... dominades per l'ample i alterós Canigó, Verdaguer Exc. 58. Dos ciprers, que hiá a la entrada, | dominen tot lo voltant, Llorente Versos, i, 231.
|| 5. Poder veure des d'un lloc elevat. Jo dominava per complet aquell panorama, Roq. 32. Alçant entre suredes son front gegant, | lo Rosselló dominen i l'Empordà, Canigó v.
    Fon.: duminá (Barc.); domináɾ (Val.); dominá (Palma).
    Etim.: pres del llatí domĭnare, mat. sign.