Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dormidor
veure  2. dormidor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DORMIDOR, -ORA m. i f. i adj.
|| 1. Que dorm molt; cast. dormilón. Los hòmens se empobrexen per trop menjar, per lo qual són pererosos, dormidors e malalts, Llull Gentil 336. Hu monge vell era molt gran dormidor, e una nit stant en les matines adormí-se, Eximplis, i, 219. Si yo stigués prop de alguna senyora que'm trobàs en lo seu lit, per gran dormidora que fos no la lexaria tant reposar com vostra majestat fa, Tirant, c. 233.
|| 2. Somnàmbul. Una dona sonàmbula o dormidora, com diu lo poble, Verdaguer Exc. 40.
|| 3. Aucell de la família de les pícides, espècie Jynx torquilla (Olot, Gir.); cast. torcecuello. Es de color barrejat de negre, pardós i groguenc, amb el ventre blanquinós; té el bec llarg i recte, i s'alimenta principalment d'insectes.
|| 4. Insecte de color terrós que es fica davall terra i rosega les hortalisses (Campello).
|| 5. Cilindre recobert de cinta de carda, que arrenca el tel en el llevador o llevadors en les cardes de llana (Pons Ind. text.).
    Refr.:

«L'home dormidor, mira-te'l de cantó» (Súria, ap. Griera Tr.).
    Fon.:
duɾmiðó (pir-or., or., men., eiv.); doɾmiðó (occ., mall.); doɾmiðóɾ, doɾmióɾ (val.).
    Intens.:
dormidoret, -eta; dormidorot, -ota; dormidoràs, -assa (Mas reprenguí | fort les fembraces | dormidoraces | de negligença, Spill 4862).
    Etim.:
derivat de dormir amb el sufix -dor (llatí -tōre).

2. DORMIDOR m.
|| 1. Habitació on dormen les persones que viuen en comunitat; cast. dormitorio. Si alcun frare se rirà al dormidor aprés completes, sia castiguat, doc. a. 1204 (Miret Templers 546). Si frare no ve a matines, el batliu pot anar al dormidor portant de si la lanterna encesa, doc. segle XIV (Miret Templers 550). Les monges... del dormidor escuses prenen, fingint mal tenen, dormir hi fugen, Spill 5404. Los religiosos sacerdots qui tenen cambres fora lo dormidor, doc. a. 1618 (Col. Bof. ix, 159). Ells se n'anaren cap al dormidor, Sagarra Comte 42.
|| 2. ant. Construcció feta de fusta per a dormir-hi les persones, dins una nau, dins una albergada, etc. Dotze taules per fer dormidor a la gent d'armes, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 99).
|| 3. Lloc on solen dormir els caps de bestiar o altres animals (Val.); cast. dormidero.
|| 4. La barra del galliner, damunt la qual dormen les gallines (Elx, Eiv.).
|| 5. Estrenyecaps, gorra de dormir (Camp de Tarr.); cast. gorro de dormir.
    Fon.:
duɾmiðó (or., men., eiv.); doɾmiðó (occ., mall.); doɾmiðóɾ, doɾmióɾ (val.).
    Etim.:
del llatí dormitōriu, ‘lloc on dormen’.