Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dors
veure  2. dors
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DORS (i sa var. dòs). m.
|| 1. Esquena de persona o d'animal; cast. espalda, lomo. «Anar a dòs»: cavalcar damunt una bístia en pèl, sense ensellament (Mall.). «Aquesta mula només comporta que la cualquin a dòs» (Mallorca). En Rocafort... trobà una egua e cavalcà-hi en es dos, Jaume I, Cròn. 63. Lo dors de bèstia, on major és lo fex que porta, pus fort se nafra, Llull Cont. 266, 28. Com tant gran càrrech me metia al dors, Muntaner Cròn., c. 266. La ymatge... giraua lo dors a la principal ymatge de Roma, Eximenis, II Reg., c. 38. Tot cavaller en comú, | poch li val temprar lo cors | ne dret estar sobre aspre dors | d'un fort cavall, e bé regir, Auziàs March, cxxviii. L'errant ovella portant al dos, Spill 14023. No duptà la filla del rey caualcar en son dos, Alegre Transf. 20. Són algunes mules que tenen mal en lo dors o esquena, Dieç Menesc. i, 9. I ells dalt, los uns dels altres al dors acimbellant-se, Atlàntida ix. Tres colps amb ella sobre el dors li dóna, Canigó i. Donar al dors, o esser o estar al dors a qualcú: (ant.) anar-li darrera, perseguir-lo. Miramolí començà de fogir ab totes ses gents, e los crestians donaren al dos, encalsant e matant, Desclot Cròn., c. 5. Abans que aquelles set galees no pogren haver girat, l'almirayll los fo al dors, Muntaner Cròn., c. 285. Los grechs, esbalaitz, fugén en totes partz,... e Brut los stava al dos, e aucí'n e matà'n partida sobre la riba de la aygua, Reis Bret. 219. La dita iohana fonch-li al dos ab lo dit son marit, doc. a. 1453 (Catalana, vi, 462).
|| 2. Revers, part posterior d'una cosa; cast. dorso, reverso. Les rahons en lo dit albarà contengudes en lo dors, doc. a. 1333 (Est. Univ. xix, 186). Salvant aquelles que en lo manament en lo dors de la letra veurà, Ordin. Palat. 115. Letra sua signada de sa mà e ab son segell en lo dors de aquella sagellada, doc. a. 1443 (Est. Univ. vii, 91). Haja de declarar se voluntat al peu o dors de dita letra si voldrà acceptar aquella, doc. a. 1577 (Capmany Mem. iv, 312)."
|| 3. La part superior d'una cosa que es considera com ajaguda d'abocons; cast. dorso, espinazo, espalda. Joan... surt de la cova, s'enfila al dors d'un serrat que té sota una cinglera, Verdaguer Fug. 25. El dors vastíssim de la mar, Riber Sol ixent 54. Esfondrar-se les juntes dels dits revinclant-los per sobre el dors de la mà, Galmés Flor 11.
|| 4. pl. (ant.) Dorsos o dossos (escrit a vegades dossors): trossos de pell de l'esquena de conills, erminis, vais, etc., que s'usaven principalment per a folradures de vestits. Unam mantelletam pellis de dossors nouam valde magnam, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 87). Una cota de hom de drap de bruneta folrada de dossos, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 287). Una manteta negra forrada de dosos..., una foradura de dosos ja amprada de mànegues de cot, doc. a. 1443 (BSCC, vii, 298). Item 43 dosses de vays grises en molts trossos, Notam. Anfós V, 178. E si serà gramaya o cota, que'ls sia mesa pell de dossos de conills, doc. a. 1400 (Boll. Lul. x, 368). 500 dossos pera una roba pera la duquesa, doc. a. 1493 (Archivo, vii, 118).
    Fon.:
dɔ́ɾs, dɔ́s (or., occ., val., bal.).
    Etim.:
del llatí dorsum, mat. sign. || 1.

2. DORS adj. num., grafia ant.,
per dos (=2). Fou donat... a cascun pobre qui y venia demanar almoyna un pa de dors diners, Carbonell Ex. Joan II, c. 42.
    Etim.:
la grafia dors per dos és deguda a l'analogia de dors art. 1, que s'escrivia dors etimològicament i es pronunciava dos.