DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDOSSER m.: cast. dosel.
|| 1.
Peça de tela rica que penja, i que en la part superior es prolonga horitzontalment en forma rectangular, de manera que cobreix per darrera i per dalt un tron, un llit de gran luxe, una tribuna, etc. Un gran dosser de brocat imperial, Inv. Pr. Viana 163. Un carro triunfal... ab una dama aseyta alt dins un dosser e lo camp d'atzur, doc. a. 1466 (Arx. Gral. R. Val.). Un parament de llit qui són quatre peces, ço és dosser, sobrecel, cortina... e cubertor, Inv. Anfós V, 178. Un pavelló o dosser de tabi taronjat,... que serveix per el Santíssim, doc. a. 1673 (Hist. Sóller, ii, 865). Hi ha un Sant Cristo devall un dosser de domàs, Penya Mos. iii, 152. Los esculpturats fullatges dels dossers y capitells, Aguiló Fochs foll. 71.
|| 2. fig. Cosa que cobreix per darrera i per damunt, anàlogament a un dosser de tela. Deixau-me, serafins, les vostres ales | per fer-li de dosser, Verdaguer Idilis. A un costat obri el pou la humida gola, | y perquè tinga perfumat dosser, | la garlanda de flors que al vent tremola | estén sobre el brocal un gesmiler, Llorente Versos, i, 164. La teranyina un blanch dosser li ha filat, Ramis Clar. 67. El dosser de l'ampla nit gloriosa, Riber Sol ixent 13. L'immensa i llisa volta del cel per tot dosser, Massó Croq. 44. Seyen sota el dosser d'un arbre, Galmés Flor 80.
Fon.: dusé (or., men., eiv.); dosé (occ., mall.); doséɾ (val.).
Intens.: dosseret, dosserot, dosseràs.
Etim.: del fr. dossier, mat. sign., derivat de dos (llatí dorsum), ‘esquena’.