DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DOT m. o f.: cast. dote.
|| 1. Cabal que la família d'una noia li dóna quan es casa, i que ella aporta al matrimoni. Alienació de bens dotals o de coses obligades per lo dot o per l'espoalici, si seran venudes..., val la alienació que no's pot desfer ni reuocar si la muller és major de XX et V anys, Cost. Tort. IV, xxii, 1. Si lo patró ha muller e aquella ha obtengut sentència contra los béns de aquell del seu dot e escreix, Consolat, c. 35. Que novellament havíem reebuda del dot de la dita filla, Pere IV, Cròn. 271. Ells... a les dones diran-los moltes altres coses punyitives e desplasents, per ço que... per tristor se vagen deportar en l'altre segle... e que'ls dots romanguen en casa, Metge Somni iv. Aporte-te'n ab tu lo dot que hic aportist, Valter Gris. 11. Resten pagar XXXXII milia D florins... de la dot de nostra molt cara filla la reyna de Sicília, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 571)."Més és muller | l'exovar gros | que no llur cos: | gran dot la mou: | ell pel dot clou | casament negre, Spill 1228. Sens que no sien obligades a perdre'l dot, Somni J. Joan 3065. Inventari... pres per dona Madalena per conservació de son dot, doc. a. 1546 (Alòs Inv. 47).Especialment: a) Roba que la fadrina aporta al matrimoni; cast. ajuar. «Pepeta s'està cosint el dot».
|| 2. Qualitat natural d'una persona. Falt d'estudis y de dots, apuntaré les observacions, Martínez Folkl. i.
    Loc.
—Fer dot en una cosa: perdre-hi més que no s'hi guanya, posar-hi més del que treu (Mall.). Negú anava d'ell per no fer-hi dot, Alcover Rond. ix, 29.
    Refr.—a) «Si bé et vol, no et deixarà pel dot»: es diu parlant de qui sap fer més cabal de la persona que dels diners que té.—b) «Dona que menja p'es carrer, perd sa dot» (Men.).—c) «Si del dot de ta muller te fies, seràs grosser».—d) «Una bona cara sempre és una dot» (Mall.).—e) «Té el dot de Cubelles: cul i mamelles»: es diu d'una noia que no aporta res al matrimoni.
    Fon.: dɔ́t (pir-or., or., occ., val., bal.).
    Var. form.: adot.
    Etim.: del llatí dōte, mat. sign.

2. DOT m.
Peix teleosti de la família dels pèrcids, de l'espècie Polyprium cernium (Barc., Val.); cast. cherna. Es més conegut amb els noms de pàmpol i rascàs.
|| Peix de l'espècie Naucastres fanfarus (Boscà Fauna 505).

3. DOT
1. Nom propi d'home; cast. Doto. Us parlaran am gran entusiasme de Sant Dot, bisbe de la Seu, nascut dels comtes de Pallars en aquell castell memorable, Verdaguer Exc. 32.
|| 2. Llin. existent a Olot, Capsec, Riudaura, St. Joan les A., Vidrà, Manlleu, Barc., Calella, Orís, Ripollet, etc.
    Etim.: del nom personal germ. Dodo (cf. la var. Doto, ap. Förstemann Altd. Nb. i, 412).