DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinňnims  CIT  TERMCAT

DOTACIÓ f.: cast. dotación.
|| 1. Acte i efecte de dotar. Los preveres... són tenguts segons forma de la dotació feta de les dites capelles e institució dels dits beneficis, fer residčncia en les dites capelles, doc. a. 1353 (BSAL, viii, 376). Segons la manera de la fundació ordinació dotació e constitució del dit monestir, doc. a. 1439 (BSAL, iv, 40).
|| 2. Allň amb quč es dota una persona o cosa. Especialment: a) Renda o estipendi perpetu assenyalat a alguna fundació o establiment. Instaurar dues lectures o cŕthedres de theologia, emperň ab dotació tan exigua..., que no se oferexen doctors ne lectors, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 504).—b) Conjunt de persones que tripulen un vaixell de guerra. «Tota la dotació estava formada damunt coberta».
    Fon.: dutəsió (Barc.); dotasió (Val.); dotəsió (Palma).