Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dotar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DOTAR v. tr.: cast. dotar.
|| 1. Assenyalar o concedir un dot a una noia que es casa, a una que es fa monja, etc. E major cosa | donà a sa sposa | e la'n dotà, Spill 13708. Tres filles que dotà amb tres heretats, Verdaguer Exc. 28. Nosaltres (ja ho veus) no el podem pas dotar, Oller Febre, ii, 247.
|| 2. Assignar rendes o altres béns per al sosteniment d'una fundació. És veritat que monestir de senct Quirch féu Carles Magnes e'l dotà aquí a Peralada, Muntaner Cròn., c. 125. La dita confraria és stada dotada de molts altres singulars privilegis, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 206). Ella votà fer una esgleya a loor sua e dotar-la noblement, Curial, i, 30. Lexant bé dotats alguns monestyrs se'n va tornar a França, Boades Feyts 132.
|| 3. Concedir Déu o la naturalesa qualitats a una persona. Aquells qui han alienada la honor sua no facen a tu perdre'l seny, del qual nostre senyor Déu... tan copiosament t'a dotat, Curial, i, 11. Aquesta excellent senyora... sa Magestat la ha tant dignificada e de singulars dons dotada, Villena Vita Chr., c. 11. A la virtut diuina ha plagut de inriquir e dotar vostra senyoria de clara memòria, Tomic Hist. xiii. Déu ha dotat al home de rahó, Lacavalleria Gazoph. Mossèn Joan dotà a son nebot d'un fons de sòlida educació cristiana, Vayreda Sanch nova 10. Dotar en mal: (ant.) prendre malament, com a cosa dolenta o mal feta. Lo César... volia anar pendre comiat de Xor Miqueli... que gran vergonya li seria que ell partís de Romania... e que no'n presés comiat seria-li dotat en mal, Muntaner Cròn., c. 213.
    Fon.:
dutá (Barc.); dotáɾ (Val.); dotá (Palma).
    Etim.:
derivat de dot.