Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. dragar
veure  2. dragar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. DRAGAR v. tr.: cast. tragar.
|| 1. Engolir, menjar molt i de pressa. «Les coses que es draguen, fan mal». «Tot s'ho dragaria aquest afamat!»«Aquell noi draga molt, és car de mantenir!»«Draga més que cap mal gra»: es diu de qui menja molt.
|| 2. Absorbir cap al fons, obrint-se, la terra, les aigües, l'abisme, etc. Tot, tot ho ha dragat la tomba, Guimerà Poes. 275. Però draga'm, terra! encara no havia badat dos travessos de dit el batent, Ruyra Parada 20. L'abisme que se'm volia dragar, Ruyra Pinya, ii, 111. Aquella mala bestiassa... semblava talment haver desaparegut dragada per la terra, P. Vayreda (Catalana, i, 438).
|| 3. fig. Llegir afanosament un llibre, un escrit, etc.; cast. devorar. Si sé escriure regularment, ho dec al gran nombre de novel·les que vaig llegir; dragava totes les que em venien a les mans, Ruyra Pinya, ii, 10.
|| 4. fig. Admetre al tracte, sofrir, tolerar. «Es molt antipàtic aquest home; no el puc dragar».
    Fon.:
dɾəɣá (or.); dɾaɣá (occ.).
    Etim.:
segons Meyer-Lübke REW 8835, d'una forma llatina *tradicare, ‘tirassar, emportar-se'n’; però en la darrera edició del seu diccionari, Meyer-Lübke ha suprimit aquest article, segurament per no trobar consistència a la forma suposada llatina.

2. DRAGAR v. tr.
|| 1. Escurar el fons d'un port, d'un riu, etc., mitjançant la draga; cast. dragar.
|| 2. Passar la draga damunt la terra que ha d'esser arrossar, per estovar-la (Horta de Val.); cast. entablar.
|| 3. Donar cops repetits de barrina o parpal per enfondir el forat començat d'un barrobí o barrinada, sense treure la barrina a fora (Valls).
    Fon.:
dɾəɣá (or., bal.); dɾaɣá (occ.); dɾaɣáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de draga, art. 1.