DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DROGA f.
|| 1. Qualsevol substància usada com a ingredient en química, farmàcia, tintoreria i altres preparacions; cast. droga. Reportaben-ne diverses spícies, drogues e altres havers de notable valor, doc. a. 1437 (Capmany Mem. ii, 233). Sia prou rica de ensens de bàlsem y amomo ab altres drogues, Alegre Transf. 86. Un caxó codrat barrat ab moltes drogues ab paperets, doc. a. 1529 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Al costat de llaunes amb drogues i ampolles amb essències s'hi veien bronzes i miralls, Pons Com an., 50. Es diu especialment de les drogues estupefacients.
|| 2. m. i f. Astut, molt hàbil per a no deixar-se enganyar (Barc., Camp de Tarr.); cast. pícaro. «Caram, que ets droga, noi!»«És molt droga aquest home!»
|| 3. Home informal, de poc pes en el tracte (Manacor, Búger); cast. ligero.
|| 4. Dona dolenta (Tortosa); cast. pécora. «Ets una garrons, una bagassa, una droga!»
|| 5. Femella que no vol criar el seu nadó (Beseit, Xerta, Prat de Comte).
|| 6. m. i f. Cap de bestiar indomable i rebec (Beseit, Xerta).
    Fon.: dɾɔ́ɣə (or., bal.); dɾɔ́ɣɛ (Ll., Gandesa); dɾɔ́ɣa (Tortosa, Cast., Val.).
    Etim.: incerta, malgrat dels molts intents que hi ha hagut d'explicar l'origen d'aquest mot. Cal refusar per inadmissibles fonèticament les etimologies llat. trochus ‘roda de sonalls per a jugar’, àrab duuā ‘medicina’ i persa dārōg ‘herba remeiera’; semànticament no s'explica l'etimologia holandesa droog ‘sec’, encara que fonèticament és la més òbvia; també són insegures les etimologies gàl·lica *drauoca ‘jull’ i aràbica durāua ‘grianses’ (cf. Wartburg FEW, iii, 190). L'evolució del significat || 1 als altres pejoratius, es troba també en el fr. drogue i s'explica pel mal gust que generalment tenen les drogues emprades en medicina.