Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  drut
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DRUT m. ant.
Concubí; home que comet adulteri; cast. amante, querido. Com hom engana la muller de son pruxme, adoncs aquella ment a son marit... e ha fills del drut, los quals hereta son marit, Llull Cont. 263, 14. Dix a la dona... que havia un drut o amich, Quar. 1413, pàg. 168. E Fin' Amor de mi 's partrà breument | e si com fals drut cercaré delit, Auzias March, viii. No m'assaut d'hom... que sinch iorns la semmana | monten sos dits e vol ab druts paria, Jordi de St. Jordi (Cançon. Univ. 32).
    Forma femenina:
druda (V. aquest mot).
    Etim.:
del gòtic druþs, ‘estimat’, com el provençal i ant. fr. drut, it. drudo (cf. Meyer-Lübke REW 2780).