DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDUBTÓS, -OSA adj.
|| 1. Que dubta; que té per insegura una cosa; cast. dudoso. Ara és Fèlix en pecat e en error, car en la tua sancta encarnació és dubtós, Llull Fèlix, pt. i, c. 7. Stant los apòstols tots ajustats en una, lo dubtós Thomàs ab ells, Villena Vita Chr., c. 249.
|| 2. Que dubta quina resolució prendre; indecís; cast. perplejo, dudoso. Estaven en perplexitat e dubtosos no sabents quin consell nos donassen, Pere IV, Cròn. 120.
|| 3. Que inclou dubte; cast. dudoso. Per tal que Evast no entràs en sospita ni en algun duptós pensament, Llull Blanq. 1. Repetint en son cor la manera del somni ab la pensa duptosa, Alegre Transf. 79.
|| 4. Que ofereix dubte; que deixa en el dubte; cast. dudoso, incierto. Si alscunes coses aparien en lo dit ban scures o dubtoses, que les puxen enterpretar e declarar, doc. a. 1350 (arx. mun. de Barc.). La estatura del seu cors era molt duptosa: algunes vegades era axí minua com les altres persones, e a vegades era tan alta que del cap tochaua al cel, Genebreda Cons. 17. Ací'l combat | resta duptós, | mas profitós | prou a la Sgleya, Spill 10739. E no sab hon sia son dubtós terme, Auzias March, cxiii. a) fig. Y a sa claror duptosa | de misteris y espant se vest la terra, Costa Poes. 3. Una llenca de dubtosa llum travessava pels porticons mal ajustats, Pons Com an., 16.
|| 5. ant. Perillós, temible; cast. peligroso. La longa e duptosa guerra que hagué ab los romans, Metge Somni iv. Pot ben scusar en aquesta hora de no entrar en la cambra per lo dubtós mal en què vostre capità sta, Tirant, c. 277. Lo pas era molt duptós de ladres e homicides, López Rel. 25.
Fon.: duptós (or., occ., val.); duttós (bal.). En els dialectes continentals és freqüent la pronúncia vulgar ductós: duktós (or., occ., val.).
Intens.: dubtoset, dubtosot, dubtosíssim.
Etim.: derivat de dubte.