DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATDUBTAR v. tr. i intr.
|| 1. No tenir creença certa d'una cosa; tenir una cosa per insegura; cast. dudar. a) ant., Amb règim introduït per la preposició en: Aquell mercader... dubtaua en la santa trinitat de nostre senyor Déus, car no podia entendre que Déus puscha esser un en essència e en trinitat de persones, Llull Felix, pt. i, c. 4. Les gents de aquestes terres, com han alcuna desconsolació e com dubten en alcuna cosa, van a ell, demanen-li ço en què dubten, Llull Felix, pt. i, c. 7. No duptant en res del que dit li era, Villena Vita Chr., c. 23.—b) Amb complement introduït per la preposició de: Si de ço que escrit serà el libre de la Cort seran donats traslats a les parts, e duptarà hom d'aquels translats, sie mostrat lo libre, Cost. Tort. I, iv, 2. Fins el feyen dubtar de sa suficiència, Pons Auca 42.—Serà un cotxe parat, no'n duptis, Pons Auca 47.—c) Amb complement oracional introduït amb una conjunció (que, si) o amb un pronom interrogatiu (qui): Car no dubtam que bé de la vista se'n segueixca, Pere IV, Cròn. 165. Lo dessús dit hom... a mi fo vijares que veés lo rey en Johan..., y dubtant qui era, espahordí'm terriblement, Metge Somni i. Dubtaua si era cantar de cigales, Brama Llaur. 7. No cal dubtar si en aquellas hores Magalona pregave a Déu que li guardàs lo seu amat Pierres, Comalada Pierres Prov. 37.—d) Amb complement directe nominal o pronominal: Segons nostra ffe y per conjectura | resurrecció no's deu gens dubtar, Proc. olives 42. Vindrien? Canviarien de rumbo? Tot just havia tingut temps de dubtar-ho, que ja ells eren arribats, Ruyra Parada 60.—e) refl.: Quatre figuras de guix bronzejat, que representan las estacions del any, segons contan; mes que jo me'n dubto, perque totas van nuas, Pons Auca 134.
|| 2. Estar indecís de fer o no fer una cosa; cast. dudar, vacilar. Alguns dels hòmens... no dubten mort a soferre, Llull Cont. 346, 26. Prech-vos que no dubtets a semenar en mi paraules de saludable benedicció, Llull Felix, pt. i, c. 4. Senyora,—vaig dir a l'Elvira, observant que dubtava:—l'ocasió és tan crítica, que tot ho excusa, Pons Com an., 177.
|| 3. ant., refl. Sospitar; creure probable; cast. sospechar. Lo rey Carles... se duptava de trayció d'aquells qui ab ell eren, Muntaner Cròn., c. 66. Son frare lo Marquès..., dubtant-se d'algun sinistre, la començà a sol·licitar ab letres que li plagués venir-se'n en Monferrat, Curial, i, 2. Deya ella a Melchior que's duptaua que aquest joue seria couart, Curial, i, 8. Dubtar-se de alguna cosa, suspitar alguna cosa, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. ant. Tèmer, tenir por; cast. temer. a) Amb complement oracional: En son cor duptà que Evast no hagués d'ella algun desgrat, Llull Blanq. 4. Nul temps no dubtarien que gent del rey d'Aragó los faés falsia, Muntaner Cròn., c. 85. Pels seus lo cos | furtat no fos | los raus dubtaren, Spill 14247.—b) refl.: La reyna nostra madastra dubtant-se dels mals que'ns havia procurats, anà-se'n en Castella, Pere IV, Cròn. 71. Què't diré de lur avarícia? Si ho començava, dupte'm que me'n puixa lexar, Metge Somni iii. Yo'm dupte que may guanyeu vós salari, | per molt que refer vullau vostre joch, Proc. olives 517.—c) absol. Senyor cardenal, no duptets sobre nostra testa, que vós sots saul e segur, Muntaner Cròn., c. 139. No dubtes e parla segurament ab mi, Corbatxo 19.—d) Amb complement directe nominal o pronominal: Aquells són savis qui... per la conexensa que han de les coses de gran dampnatge no dupten aquelles qui donen poc dampnatge, Llull Cont. 70, 28. Per què és duptada la mort qui és porta de vida on són los sants de glòria?, Llull Doctr. Puer. 8, 18. Un caualler... se encontrà ab un escuder... e dubtà'l molt fortment, per ço car li tenia tort, e car era sens armes, e lo scuder era tot armat, Llull Felix, pt. i, c. 3. Conegren la valor de l'almirall e dels cathalans e'ls prearen e'ls duptaren, Muntaner Cròn., c. 84. E si jo no dubtàs lo bisbe, jo t'auciera, Eximplis, i, 159.
Fon.: duptá (pir-or., or., occ., Maestr.); duptaɾ, duktáɾ (val.); duttá (bal.).
Etim.: del llatí dŭbĭtare, mat. sign. || 1, 2.