DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DURABLE adj.
Que dura o és capaç de durar; cast. durable, duradero. Lo gog del durable paradís, Hom. Org., fol 1 vo. Durable és Déu, car no ha comensament, Llull Doctr. Puer., c. 1. Menysprea aquest segle finable, e és curós de guanyar l'altre segle durable, Jahuda Dits, c. 6. Una nau del pus durable fust, Graal 164. Que, si molt és durable lo temporal, | cerquar los ports, més que aturar, li val, Auziàs March, ii.
    Fon.: duɾábblə (Barc., Mall.); duɾáβle (Val.).
    Etim.: pres del llatí durabĭle, mat. sign.