Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  durar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DURAR v.
|| 1. intr. Continuar existint o obrant; cast. durar. E açò durà bé tres setmanes, la guarda, e'ls jaens deuant nós, Jaume I, Cròn. 22. Volgren emperò los ditz prohomes que'l dit adordonament dur aytant de temps com als còssols et als prohomes de Perpenyà playrà, doc. a. 1285 (RLR, iv, 363). Pot hauer esperança hom que'l món dur eternalment sens fi, Llull Gentil 151. Ací és l'argull de Cathalunya... aytant com lo món durarà, Muntaner Cròn., c. 83. E açò durà aytant com lo dit setge, Pere IV, Cròn. 42. Vostre martiri | no durarà, | prest passarà, Spill 8191. Aquesta còlera no durarà molt temps, Lacavalleria Gazoph. Set anys va durar el negre cativeri, Rosselló Many. 75. Y ningú sap, ai Déu!, fins a quina hora | durà lo so de l'arpa, Costa Poes. 51.
|| 2. ant., intr. o tr. Resistir, suportar (un esforç, un atac, molèstia, etc.); cast. resistir. La batalla fo molt gran, mas los serranys no pogueren durar e començaren de fogir vers les muntanyes, Desclot Cròn., c. 35. Bé sabets que la mia volentat era de venir ací e de morir al vostre servey, mas bé sabets que'n açò yo no poria durar, Muntaner Cròn., c. 56. Ara, que encara tinch lo cors seu, no puch durar lo cruel enyorament de la absència sua, Villena Vita Chr., c. 215. O, silenci dolorós! Qual cor de mare lo porà durar?, Villena Vita Chr., c. 217. Los qui a Déu seruim..., si no reebéssem alcuna recreació, enflaquiríem e no podríem durar ne continuar lo treball, Eximplis, i, 9.
|| 3. ant., tr. Continuar, prosseguir una acció. D'aquell dia auant li só estat deuot e he fets sacrificis, al qual deman en gràcia que'ls me dexe durar, Alegre Transf. 27.
    Loc.
—a) Durar anys i panys, o Durar més que un dia sense pa, o Durar més que mànecs de cullera, o Durar més que les obres de la Seu: esser una cosa de llarga durada.—b) Durar tres dies, com la mort del porc: esser un dolor de poca durada.—c) Durar de Nadal a Sant Esteve: no durar gens, esser molt curt. Es diu perquè el dia de Sant Esteve és el que segueix immediatament al de Nadal.—d) Durar d'un Sant Jaume a l'altre: durar només una estona (Serra Calend. folkl. 201).
    Refr.
—a) «Lo que dura, és barat».—b) «La roba vella no dura» (Men.).—c) «Tot el que dura, cansa».—d) «Si vols que duri, que se suï» (Segarra, Urgell).—e) «La vida de l'home dura no res» (Mall.).—f) «Tot se cansa de durar».—g) «Mal usar no pot durar»: vol dir que els malfactors arriben a caure en mans de la justícia.—h) «Qui mesura, dura»: vol dir que l'economia i previsió és penyora de llarga durada.—i) «Qui assegura, dura»: és per aconsellar la previsió dels perills.—j) «Mentres dura, vida i dolçura»: vol dir que cal donar-se bona vida mentres sia possible (Mall.).—k) «Mentres dura, madura»: es diu parlant d'un malalt, per indicar que mentres és viu es pot tenir esperança (Tortosa).
    Fon.:
duɾá (pir-or., or., occ., Maestr., bal., alg.); duɾáɾ (val.).
    Etim.:
del llatí dūrare, mat. sign.