DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

DURESA (i ant. i dial. durea). f.
Qualitat de dur (en sentit material i immaterial); cast. dureza. Com injúria e desconexensa e durea de cor, Llull Cont. 72. E fo la durea de la rocha emolida, Treps Rom. 83. A les pedres precioses ha donada duresa e fortalesa, Genebreda Cons. 156. Si són ajustades aquelles raylls ab oli rosat, amoleix la durea de la mare, Macer Erbes. La durícia de la carn fa lo front pla, que per la sua duresa no's pot plegar, ans sta stesa, Albert G., Ques. 86. Les dureses del present li n'exageraven l'excel·lència, Llor Jocs 54.
    Fon.: duɾέzə (pir-or., or.); duɾézɛ (Ll.); duɾéza (Andorra, Tortosa, Maestr.); duɾə́zə (mall., men., eiv.); duɾéa (val.).
    Var. form.: durícia.
    Etim.: del llatí dūrĭtia, mat. sign.